Una estudiante que está elaborando un trabajo sobre el suicidio ha contactado conmigo para poder conocer mi visión como psicóloga. A continuación comparto la entrevista donde se recogen aspectos interesantes en relación al tema.
Has tractat molts casos de suïcidi?
Mai he tractat un cas que ha derivat en suïcidi, però sí he tractat algun cas amb ideació suïcida. També he tractat en algun moment del procés terapèutic el dol de pacients afectats per la mort tràgica d’un dels seus familiars i lamentablement també vaig ser coneixedora de la mort per suicidi d'un intern en un centre psiquiàtric on vaig estar treballant.
Descriuries el suïcidi com un acte covard?
Considero que s’ha d’evitar el judici i l’estigma, tant en positiu com en negatiu, doncs és un terreny prou complex com per caure en simplificacions. No crec ni que siguin covards ni tampoc herois, són persones que pel motiu personal que sigui han deixat de trobar sentit al seu projecte vital o no es senten capaços de sostenir una situació d’intens patiment i no troben opcions alternatives a aquest dolor. Considero que cadascú és producte de la seva pròpia història i per tant no podem jutjar externament la seva decisió de posar fi a la seva vida, doncs només ell sap el que sent i segurament ho gestiona de la manera en que sap i pot fer-ho.
El suïcidi i la impulsivitat estan realment relacionats?
El suïcidi és considerat per la OMS (2000) com un trastorn multidimensional, que resulta d’una complexa interacció de factors biològics, genètics, psicològics, sociològics i ambientals. Per tant són molts els factors que hi influeixen i la impulsivitat amplifica el risc de suïcidi quan també es presenten altres variables com símptomes depressius, trastorns afectius, consum de tòxics, etc. El que sí és clar és que quan la ideació suïcida es dona en una persona amb trets impulsius és més fàcil que es porti a terme amb major violència i de forma més dràstica, amb la qual cosa l’intent de suïcidi acostuma a tenir conseqüències més severes..
Perquè creus que els joves són uns dels que més tendeixen a suïcidar-se?
El suïcidi és la tercera causa de mort entre els joves de 10 i 30 anys. Els motius individuals són molt diversos, tot i que molts d’ells coincideixen en diagnòstics depressius, trastorns d’adaptació, trastorns d’ansietat, trastorns afectius, trastorns de conducta i trastorns de personalitat. Però cal tenir en compte que l’adolescència és una etapa evolutiva que comporta gran vulnerabilitat i on la identitat encara està en construcció, de forma que hi ha una major pressió per adaptar-se socialment, les emocions solen ser molt intenses i davant els conflictes o la vivència de malestar no es tenen prou recursos per gestionar-los. Per tant, si es sumen situacions de conflicte (maltracte, abús, bullying) o de gran canvi vital (separació dels pares, pèrdua d’status, canvi de ciutat i per tant d’escola, etc) poden ser factors de risc en un jove que presenta simptomatologia depressiva i/o ansiosa, i especialment si presenta patologia psiquiàtrica.
Segons els casos de suïcidi que has tractat, quina és la causa més habitual de suïcidi en els joves?
Considero que no hi ha una única causa, sinó que es deu a un conjunt de circumstàncies que poden actuar com a factors de risc per cometre un acte suïcida: males relacions afectives amb l’entorn més significatiu, problemes de relació i comunicació amb els pares, pressió viscuda davant el que s’espera d’ells, etc.
He llegit que són els nois els que més es suïciden, quin creus que és el motiu de què es suïcidin més els nois que les noies?
Aquest fet pot explicar-se donat que les noies generalment tendeixen a tenir una introspecció més rica, major disposició a construir vincles emocionals profunds amb els que parlar del que les preocupa, etc. I els nois no acostumen a donar tanta sortida al seu món emocional i les seves preocupacions, afronten els conflictes de forma més individual i silenciada, i poden viure amb major desesperació el que els passa al no compartir-ho amb ningú i alhora els altres tenen major dificultat per ajudar-los al no tenir accés al que li pot passar.
He llegit que uns dels factors de risc suïcida en els joves és tenir pares suïcides. Com tractes a un adolescent que viu aquesta situació?
Acceptar la mort d’un dels progenitors és un dels processos de dol més complexes i difícils d’elaborar. Per això és important que l’adolescent pugui parlar dels incidents sense que se li recrimini per tal que comprengui que no té cap tipus de responsabilitat davant la decisió del pare/mare de suïcidar-se. És important acompanyar-lo en la evolució de les seves emocions, legitimant que pugui tenir sentiments negatius cap els pares doncs és quelcom natural i part del procés. També és possible que amb aquest acte posi en dubte l’amor del seu pare/mare cap a ell i és important que doni sortida a totes les seves inquietuds davant la seva mort per poder construir una visió més amplia on es puguin integrar també els sentiments de reconeixement i estima per part del seu progenitor. Si estava molt unit a ell/a és probable que tingui fantasies de que a ell també li pugui passar i és important treballar aquestes pors fent-li entendre que un acte de suïcidi no s’hereta, que hi ha molts factors que influeixen i que hi ha altres vies per gestionar el malestar.
Com has de tractar amb un suïcida?
Que hagi tingut una intenció suïcida no el fa una persona diferent, així que és important no estigmatitzar-lo i oferir el que necessita qualsevol altra persona que pot estar passant per una època de malestar emocional: poder donar-li la opció de parlar de l’episodi o del que li ha portat a desesperar-se, mostrar empatia davant la seva vivència i mostrant predisposició a escoltar i ajudar si ell/a ho necessita. És important no jutjar la seva forma de pensar o actuar, ni tampoc intentar convèncer-lo amb discursos del que no hauria d’haver fet. El que més el pot ajudar és sentir-se comprès i acompanyat.
Com podem identificar la conducta suïcida?
La conducta suïcida va íntimament lligada a tendències depressives, amb la qual cosa és important detectar pensaments de desesperança, prestar atenció a si tendeix a aïllar-se i evitar la seva sociabilitat, si presenta un estat d’ànim trist i apàtic de forma persistent en el temps, irritabilitat i conducta rebel, manca d’energia, pèrdua de gana, etc. Convé atendre especialment la freqüència i intensitat dels seus pensaments i emocions així com la interferència que aquests tenen en la seva vida quotidiana.
Quin és el tractament més adequat per una persona que ha intentat suïcidar-se?
Primer de tot avaluar la presència d’ideació suïcida i el risc d’actuar-la per tal d’assegurar la supervivència del pacient. Si el risc és alt poder-lo derivar a un servei mèdic que garanteixi la seva protecció, així com informar els familiars de la situació per a que puguin acompanyar-lo i vigilar les seves conductes. També és important disminuir la disponibilitat dels mètodes suïcides donat que el risc a cometre l’acte suïcida està relacionat amb el seu accés (medicació, armes, etc.).
A nivell psicològic és important entendre els motius pels que va intentar suïcidar-se sense minimitzar les seves raons i intentar donar un sentit de forma conjunta per tal d’abordar els conflictes soterrats a l’intent suïcida. És important avaluar el sentiment de culpa, sobretot en pacients depressius que acostumen a atribuir-se les desgràcies del seu entorn i concloure que els altres estarien millor sense ell. També és important avaluar els recolzaments reals i percebuts amb els que compta per a que es sumin en el procés d’ajuda. Avaluar també els factors de protecció per amplificar-los i anar fent un seguiment concret de la simptomatologia depressiva.
En el cas dels joves, ajudar-los a temperar la seva impulsivitat i preparar-los per a que siguin capaços de tolerar les frustracions que formen part inevitable de la vida, elaborant eines alternatives de gestió per tal que puguin gestionar-les de forma més constructiva i flexible. També és important anar treballant en paral.lel el seu estat d’ànim depressiu que amaga el seu intent de suïcidi, per identificar els elements de malestar i treballar per a que torni a vincular-se al nivell normal d’activitats i relacions en totes les àrees vitals prèvies a l’acte de suïcidi.
Quines mesures preneu, des del punt de vista mèdic per evitar un nou intent de suïcidi?
A vegades s’elabora un contracte mèdic on es demana al pacient que es comprometi a no cometre cap acció de dany mentre duri el tractament i que en el cas de tenir pensaments intensos suïcides contacti amb les persones acordades (família, trucar a urgència o excepcionalment contactar amb el terapeuta). També incloure la xarxa de suport amb la que compta per a que puguin prestar atenció a la seva evolució i contenir-lo emocionalment en el cas que ho necessiti. S’ha de poder parlar sobre el que ha succeït, que puguin parlar obertament del tema preguntant-li directament com se sent al respecte. També és aconsellable que estiguin atents a com evoluciona per detectar un possible risc futur novament, de manera que és important que es prenguin seriosament les amenaces que pugui expressar. I també seria recomanable que iniciés un tractament terapèutic per poder donar sortida a les seves vivències i per poder treballar les seves inquietuds i preocupacions.
Perquè creus que els suïcides decideixen posar fi a la seva vida en comtes de demanar ajuda a algú?
El suïcidi és un esdeveniment amb múltiples causes i una d’elles són les causes socials, amb la qual cosa s’entén que en molts dels casos aquesta persona no ha pogut comptar amb una xarxa relacional i un recolzament suficient com per sentir esperança a que les coses puguin canviar o poder alleugerir el seu dolor compartint amb els altres. Així que segurament aquestes persones fa temps que es senten prou soles i desconsolades com per demanar ajuda en el present.
Tot i així cal tenir en compte que igualment els estudis avalen que quasi el 40% de les persones ha comunicat a alguna persona del seu entorn la seva intenció suïcida prèviament a cometre-la, en realitat és estrany que qui es suïcida no hagi advertit o donat senyals prèviament del seu desig de treure’s la vida. I és aquí on ens hauríem de plantejar la nostra responsabilitat a l’hora de poder tenir més en compte a l’altre, prendre seriosament les paraules i sentiments de desesperació quan ens arriben i poder empatitzar amb aquelles persones del nostre entorn que donen senyals visibles de malestar i aïllament.
Per altra banda també ens informen els estudis que en més del 90% dels suïcidis hi ha un trastorn psiquiàtric de base, amb la qual cosa s’entén que els recursos mèdics que fan el seu seguiment són coneixedors de la seva malaltia i dels riscos que comporta, igual que els familiars. A més, en molts dels casos psiquiàtrics si no estan prou compensats pot ser difícil per ells fer una demanda d’ajuda coherent amb la seva vivència, així com comptar amb una xarxa de suport adient, la qual cosa predisposa que la possible ideació suïcida derivi en un acte suïcida.
Com hem de tractar amb els familiars d’una persona que s’ha suïcidat?
Hem de poder mostrar-nos disponibles a que ens puguin explicar el que necessitin però sense presionar-los, respectant el seu temps i la seva decisió a no comunicar si no volen. Poder acompanyar-los encara que sigui senzillament amb la nostra presència. Hem d’evitar fer judicis sobre la forma en que ha mort el familiar, ni consells de què han de fer per superar-ho, hem de poder respectar el seu dolor sense intentar que desapareixi perquè és necessari passar per aquest procés i poder donar sortida a aquest dolor.
En el contexte terapèutic també es podrien abordar determinats factors, com per exemple:
Ajudar a reconèixer de forma compartida la realitat de la mort i com aquesta s’ha produït, mitjançant rituals funeraris, visites al cementiri…
Comprendre i respectar la expresió de sentiments complexos i contradictoris (ràbia, decepció, descans, solitud…)
Prioritzar el dol d'aquelles persones més vulnerables i amb menys recursos (fills, marit/muller, …).
Ajudar a la familia a gestionar els seus sentiments de culpabilitat o de poder haver fet quelcom per evitar-ho.
Ajudar-los a diferenciar la mort del difunt de l'acte de suicidi per tal de fer un treball de dol i reparació per la seva absència i no focalitzar-se tant en la forma en que va morir.
Ajudar-los a reorganitzar el sistema familiar reestructurant les relacions per compensar la pèrdua.
Reconstruir el seu projecte de futur integrant la pèrdua: Tornar a la seva quotidianeitat, obrir-se a noves relacions i metes, evitar la tendència a sentir culpa per seguir vivint quan el familiar ha mort.
Quins consells els hi dones als familiars d’una persona suïcida o que han perdut a un familiar a causa del suïcidi?
Els estils d’afrontament davant la pèrdua tràgica d’un familiar són diversos. Hi ha qui necessita parlar sovint del que ha passat, mirar fotos i fer present al difunt com una forma d’elaborar-ho. Hi ha altres que la seva forma d’afrontar-ho és no volent parlant i anar digerint amb el temps de forma més silenciada el que ha passat. Però com és de sentit comú, cap dels extrems acostuma a ser saludable i se’ls convida a que puguin trobar una forma respectuosa i més o menys compartida de poder parlar del succés sense que acabi acaparant el dia a dia, entenent que cadascú té unes necessitats particulars i que mentre no exigeixi que l’altre es sumi a aquestes necessitats, tots puguin respectar el procés de l’altre. També és important poder fer un ritual on poder acomiadar-se del difunt, ja sigui fent una cerimònia o de forma més íntima i personal a casa. I el que acostuma a ser tranquilitzador per ells és poder-los informar del que comporta un procés de dol, de les diferents etapes amb les que es poden trobar, del temps que respon a un procés de normalitat i quan es tractaria d’un dol patològic, etc. Perquè aquesta informació els ajuda a legitimar el seu dolor de forma natural i tenen major claredat dels factors que són alarmants dels que no ho són i són part del procés d’elaboració.
Quines iniciatives podrien dur a terme les autoritats sanitàries per prevenir el suïcidi?
Primerament facilitar l’accés als serveis de salut mental i activar recursos per poder parlar amb un especialista. Cada cop hi ha més serveis d’emergència telefònica la qual cosa és molt positiva però convindria afegir serveis orientats a facilitar més informació sobre el suïcidi, és a dir, sobre què és, els factors de risc, els factors protectors, com es pot demanar ajuda, a qui dirigir-se si es detecta un cas, etc...
En què ajudaria que els mitjans de comunicació parlessin més sobre el suïcidi?
Ajudaria si no tractessin el suïcidi de forma sensacionalista, doncs a vegades això produeix ‘el efecto llamada’, i que focalitzéssin la informació en parlar sobre els motius que poden haver darrera d’un acte de suïcidi, les senyals d’alerta, el patiment de les famílies, explicar com es pot prevenir, difondre telèfons i associacions d’ajuda, etc. Així és una forma de que les autoritats politiques i sanitàries puguin prendre consciència i invertir medis en la prevenció i en la salut.
