top of page
  • Foto del escritorSílvia Pérez

DEMENCIA: Si olvido quién soy



Psicóloga Sílvia Pérez

A continuación os dejo con un escrito promocionado por la campaña contra el Alzheimer (más abajo lo encontraréis en catalán)

SI ALGUNA VEZ OLVIDO QUIÉN SOY

Si alguna vez olvido quién soy... Ven y Llévame al mar para que me funda en su azul... Dile a la luna llena que necesito verla... Y a las estrellas que vigilen, que no me apague... Recuérdame cada intento... Para que recuerde que fuí capaz... Enséñame montañas, sonrisas y nubes... Y dime que me esperan... Tararéame bajito y balancea mi cintura para que la música regrese a mis pulmones... Susúrrame un "te quiero" para que mi corazón recuerde lo que es latir... Dime que los sueños son más reales que la realidad y que me esperas allí para demostrármelo... Tráeme lluvias y tormentas para poder resguardarme en casa... Inventa fantasmas y fantasías que hagan temblar mi piel... Abre puertas que resuciten mi alma y me devuelvan la fe... Atame a tu brazo y no me dejes escapar... Mírame a los ojos para que los tuyos griten mi nombre y me reconozca de nuevo... Y hazme saber que el amanecer no amanece sin mi despertar... Si alguna vez olvido quién soy...por favor...no lo olvides tu...

 

SI ALGUNA VEGADA OBLIDO QUI SÓC

Si alguna vegada oblido qui sóc... Vine i porta'm al mar perquè em fongui en el seu blau... Digues-li a la lluna plena que necessito veure-la... I als estels que vigilin que no m'apagui... Recorda'm cada intent... Perquè recordi que he estat capaç... Ensenya'm muntanyes, somriures i núvols... I diga'm que m'esperen... Taral.leja'm baixet i balanceja la meva cintura per a què la música retorni als meus pulmons... Xiuxiueja'm un "t'estimo" perquè el meu cor recordi que és bategar... Diga'm que els somnis són més reals que la realitat i que m'esperes allà per demostrar-m'ho... Porta'm pluges i tempestes per a poder resguardar-me a casa... Inventa fantasies que facin tremolar la meva pell... Obre portes que ressuscitin la meva ànima i em retornin la fe... Lliga'm a la teva abraçada i no em deixis escapar... Mira'm als ulls per a què els teus cridin el meu nom i em reconegui de nou... I fes-me saber que l'alba no és albada sense el meu despertar... Si alguna vegada oblido qui sóc... Sisplau...no ho oblidis tu...


Psicologia_Barcelona_Silvia_Perez_edited
bottom of page