El model constructivista considera l'individu un agent actiu que construeix el significat de les seves experiències i que intenta donar coherència al sentit d'identitat mitjançant l'exploració d'alternatives que li siguin congruents amb la seva història i la manera de construir la realitat (Botella i Feixas, 1998).

Des d'aquesta perspectiva entenc l'espai de teràpia com la promoció d'una activitat creadora de significat més que com una correcció de suposades deficiències i partint d'aquesta base em centre en la interpretació que fa el client de la seva pròpia experiència, buscant el propòsit i el significat que ha suposat a la vida cada esdeveniment i la implicació que té en la seva simptomatologia.